L'any 1994 neix el grup Anegats a Son Servera. Trobem els seus orígens com un grup adolescent d'institut que es torna a reunir després d'acabar els seus respectius estudis superiors. Dins aquest context sorgí la idea de formar un grup de música: cinc amics de colla van decidir emplenar el temps lliure amb una banda que els fes passar bons moments. Així, es van comprar instruments, van anar a classes de guitarra i van convèncer a en Jaume, bateria de tota la vida del grup, que se'n comprés una i aprengués a fer-la sonar. Els artífexs d'aquest començament foren en Pep, en Jaume, en José Juan, en Joan Sard i en Joan Massanet. D'aquesta època sobrevisqueren temes com "I ara què", "Vell marí" o "Els amics que se'n van". Vinculats a l'edat que tenien, 15 anys. Aquesta primera etapa durà dos anys, temps que van aprofitar per fer alguns concerts a Manacor, Son Servera i Petra. Tot i això, en Pep i en José Juan van haver de partir cap a Barcelona per estudiar les seves respectives carreres. Anegats va quedar aparcat temporalment. Segons ells, mai no pensaven que, sis anys més tard, tornarien a penjar-se els instruments i li donarien a aquest grup una segona oportunitat.
Així, ja a l'any 2003, acabats els estudis i nouvinguts a s'illa que els va veure néixer, va sorgir la idea de fer una maqueta per recordar els anys joves, una maqueta sense ànim de lucre, per regalar als amics a un preu qualsevol. Per a aquest projecte van "contractar" a Paco González, que segons ells, era la font d'il·lusió i optimisme que necessitava el grup. Paco, baixista, era amic d'en Jaume i es coneixien de la universitat. Es "Berro", com el coneixen dins el grup, va escoltar els temes, li van encantar i no va dubtar a acompanyar a en Pep, en José Juan i en Jaume en aquesta aventura. Així, a l'estiu del 2003 enregistraren una maqueta a l'estudi Rustic Studios, del productor Dani Ambrojo.
La discogràfica Blau va accedir i va escoltar els temes. Blau els va donar un espai de temps per fer més temes i reconvertir la maqueta en un disc.
El primer disc compta amb 11 cançons escrites entre els anys 1994 i 2004. Hi col·laboraren en Toni Moragues (flauta) i Jaume Sastre (flaviol i tamboríno) i el disc continuà essent produït pel conegut Dani Ambrojo. Van aconseguir vendre més de 1500 discs, i el seu primer single, Es missatge és clar, va sonar a gairebé totes les emissores de l'illa incloent els 40 Principals.
El mateix Dani Ambrojo, productor del disc, va introduir alguns teclats i per poder efectuar els directes, van haver de trobar un teclista. Aquí es quan entra en escena en Tomeu "Calet", com a teclista. Ara, Anegats tornaven a ser cinc. Varen començar a presentar el disc a Ruberts a l'abril del 2003. Es tractava d'un concert benèfic per protestar contra la urbanització que s'hi volia construir i que podia destruir un idíl·lic llogaret mallorquí. Al concert de Ruberts el seguiren molts d'altres, un total de més de 16 concerts en cinc mesos.
-L'origen del nom:Pel que fa al nom del grup, Anegats, no és molt segur, però, tenen record que una nit varen sortir per Porto Cristo i van caure dins Es riuet i algú va dir, "Esteim ben anegats...".
| any | títol | discogràfica | |
|---|---|---|---|
| 2004 | Illenc | Blau/DiscMedi | |
| 2005 | Móns Diferents | Blau/DiscMedi | |
| 2007 | Caminar entre Gegants | Blau/DiscMedi |
*I aquí vos deixam la seva web oficial:
http://www.anegats.com
aqui vos deix una canço d'un grup mallorquí conegut que vos pot interessar.
ResponderEliminarSOPA DE CABRA- El far del sud
La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.
I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.
Et donaria amor....
Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.
I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu
Hola som en Francesc Delgado de 3rD.
ResponderEliminarEls inicis d’en Tomeu a nivell artístic comencen com a integrant de bandes de rock que amb motiu del “boom” turístic es formaren a l’illa. Tasca que li proporcionà una experiència invalorable. Més tard, decideix penjar-se la guitarra i viatjar per Europa.
Es guanya la vida tocant a pubs d’Alemanya, Dinamarca, Suècia... I és en aquesta època quan més s’enyora i comença a compondre cançons.
De tornada a Mallorca, un grup d’amics l’anima perquè continuï, i el rector del seu poble (Vilafranca de Bonany) dirigeix la gravació d’un primer disc Cant a la vila, del qual es fa una petita tirada.
Maria del Mar Bonet neix a Ciutat de Mallorca el 27 d'abril de 1947. Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. L’any 1967 arriba a Barcelona i comença a cantar amb Els Setze Jutges, important moviment de cantautors catalans amb els quals realitza les seves primeres actuacions. Aquest mateix any enregistra el seu primer disc ja amb cançons populars de Menorca.
Joan Miquel Oliver Ripoll (Palma, 1974) és un escriptor, cantant i guitarrista en llengua catalana. Conegut al començament com a guitarrista i compositor del grup Antònia Font, posteriorment i en paral•lel ha desenvolupat una carrera musical en solitari. L'any 2008 publicà el seu primer llibre de narrativa, El misteri de l'amor, no exempt de polèmica per no respectar les normes de puntuació en la seva redacció. A la primera edició l'editorial, Empúries, inclogué una nota aclaratòria desentenent-se de les normes seguides per l'autor, però en posteriors edicions aquesta nota desaparegué.
Suso Reixach és un cantant i autor mallorquí, nascut a Capdepera.
Es declara influenciat per gent tan diversa com Sisa, Pau Riba, John Lennon, Bob Dylan, Silvio Rodríguez, Cat Stevens, etc. El 1998 publica el seu primer disc (Sense saber-ho), format majoritàriament per temes propis, més una versió de John Lennon ("Nin gelós" / "Jealous guy"). És un CD intimista i sensible.
Pocs mesos després arriba un nou treball (Immersions), recull d'onze temes, en un dels quals ("Aquesta terra ja no és teva") col•labora amb Tomeu Penya i Joan Bibiloni, entre d'altres.